Nota Heràldica
D’origen castellà, de Soria, d’un dels dotze llinatjes nobles d’aquella ciutat. Una branca molt important va passar a Catalunya, establint-se a la vila de Calella, des d’on va passar a Barcelona en la persona de Don Guillermo de Salvadó
Prové de «Salvator»: «el que salva o protegeix» i es refereix a Jesús
L’escut en camp d’or, una àguila de sable
A la familia els Salvadó, sovint castellanitzat com Salvador, apareixen desde finals del segle XIX fins a l’actualitat.
El familiar més llunyà que apareix és Asunción Salvadó, la meva besàvia. És mare de Manuel i Josep Salvadó Petit. Aquest Josep, conegut com a «Pepitu» es va casar amb Mercè Isart Mayolas i van tenir quatre fills: l’Amadeu, en Josep, l’Olga i la meva mare Mercè, coneguda com a «Nona».
A la següent generació, hi apareixen 7 cosins en total (Sandra, Gemma, Oriol, Eulàlia, Marta, Eugènia i Ignasi) seràn l’última generació en portar el cognom Salvadó.
Ancestros familia Palazuelos-Salvadó 